Es presenten els resultats de la 4a campanya d'excavacions al Clascar
La directora de l'excavació, Àngels Pujol, i el coordinador del projecte, Jordi Principal, van presentar el passat dissabte 11 de desembre els resultats d'aquesta campanya.
En aquesta quarta campanya d'excavacions al Clascar, la directora de l'excavació, Àngels Pujol, i el coordinador del projecte, Jordi Principal, pretenien veure en planta l'edifici que s'havia descobert en campanyes anteriors per poder marcar-ne els límits. Així, enguany es va reobrir l'espai en què s'havia treballat l’any passat, d'on havia sortit un edifici molt gran per ser d’època ibèrica (tot feia preveure que ocupava més de 100 m2). Tot i així, delimitar l'edifici encara no ha sigut possible del tot perquè s'escapa cap al marge i, per tant, tot fa indicar que segurament encara era més gran del que s'havia pensat i vist inicialment. El que sí que s'ha pogut fer mentre s'intentava definir aquest edifici en planta, és identificar alguna habitació més d'aquest edifici de les que s'havien pogut definir l'any passat.
D'altra banda, els dos especialistes van explicar que l’any passat hi havia la creença que aquest edifici havia estat molt arrasat per les tasques de cultius i que es tenia pràcticament nivell de fonamentació, però enguany s'ha baixat en fondària i s'ha observat que aparentment està bastant ben conservat. Per tant, segurament no està arrasat pel nivell on trepitjaven els ibèrics, sinó que està més amunt, pel que es té la part de les parets enderrocades que eren fetes de tàpia caigudes damunt el terra. La bona notícia, per Pujol, és que "això garanteix que es trobaran els materials associats a aquestes habitacions i, per tant, serà possible dir amb una mica més de precisió a què anaven destinades totes elles i quin ús tenien".
Com explica Àngels Pujol, "aquest any hem ampliat més en superfície, hem baixat poc i, per tant, encara no tenim informació ni sobre la cronologia exacta d’aquest edifici ni quin ús s’hi feia, però sí que el veiem més bé en planta".
En la presentació del dissabte 11 de desembre, també es van ensenyar alguns retalls i forats que aixafen l’edifici pròpiament dit. Aquests retalls, que podrien suposar que haguessin fet forats per agafar argila o pedra, es troben omplerts també amb pedra, però amb bastant material ceràmic o alguns objectes. Com recorda Àngels Pujol, "cal pensar que és un gran edifici d’època ibèrica i que, després, en època romana o republicana (segle I o II aC), els romans van allà i hi fan aquests forats grossos". Fins al moment se'n desconeixen els motius, però els omplen amb deixalles, el que fa que siguin rics en materials. En campanyes anteriors, diu Pujol, "ja havíem vist aquests dos moments d’ocupació, però no hem pogut estudiar-ho més bé".
Amb la recerca d'aquesta quarta campanya completada, la voluntat tant de l’Ajuntament com de l’equip de recerca és que es pugui continuar treballant i engegar una nova campanya l’any vinent.
