Història

El centre històric del terme es troba entorn del puig de Malla o del Clascar, de característiques semblants al del castell de Tona, que té, al vessant de llevant, l'església parroquial de Sant Vicenç de Malla i, a l'altre extrem, un petit puig annex, anomenat popularment el Castelló, on s'endevinen els fonaments de l'antic castell d'Orsal o de Malla. El castell d'Orsal o Ursalità consta des del 918. Inicialment (del 962 al 1044) va pertànyer als vescomtes de Girona Guiniguís Mascaró i la seva dona Jerosòlima, al seu fill Sunifred, i la seva dona, Adelaida. En morir aquesta, va llegar el castell meitat per meitat a l'església de Vic i al monestir de Ripoll, però més tard Ermengol Guillem d'Oló, nebot d'Adelaida, va reclamar-ne la propietat, fet que va originar un plet, i la propietat va passar finalment als comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per compra, el 1067.

Al principi del segle XII el rei el va infeudar a la casa de Montcada, i més tard, als segles XIV i XV, va ser cedit als Cabrera, a Roger de Malla i als seus descendents, fins que els súbdits de Malla es van redimir i des del 1419 van passar a formar part de la ciutat de Vic en qualitat de carrer i de membre unit. Aquest llinatge va sorgir del casal on residien, situat prop de l'església de Sant Vicenç de Malla. La família Malla va prosperar molt, i va arribar a posseir castells i àmplies propietats a Tavertet, Sorerols, Conanglell i Vilagelans.

El puig del Clascar va ser, com el de Tona, la seu d'un antic nucli de població de les èpoques ibèrica i romana, i potser anteriors i tot. Una gran creu votiva presideix el punt més alt del planell. Han aparegut grans pedres esculpides amb temes mitològics de datació discutida, es creu que d'època republicana romana; són les peces escultòriques romanes més espectaculars d'aquest sector del país.

Al segle XV es va afegir al terme de Malla una petita quadra, que pertanyia al terme de Taradell i era situada entorn del mas del Ral, a la unió de la riera de Tona amb el Gurri. El 1810 es va donar en el seu marc la batalla de Vic i posteriorment va ser lloc agregat a la ciutat, tot i que en ser segregat li van unir el 1840 la quadra de Torrellebreta.