Fa 100 anys del naixement del pintor dels murals de l'ajuntament de Malla
Aquest any 2016 es commemora el centenari del naixement de Felip Vall i Verdaguer, l’autor de les pintures murals que decoren les parets i el sostre de la sala més noble de l’ajuntament de Malla, on hi havia hagut la sala de plens i on encara oficialment hi ha el despatx de l’alcaldia, tot i que ara també se li donen altres usos. Felip Vall, fill de Tona, té els seus orígens per banda materna a Malla, en concret a l’Hostal Nou. Les pintures murals de Felip Vall a l’ajuntament de Malla tenen tota una història.
En concret, Felip Vall va pintar els murals que decoren la sala de l’ajuntament l’any 1938, en plena guerra civil, quan tenia 22 anys. Ho va fer per encàrrec de l’aleshores alcalde, Josep Vilarrúbia, propietari del mas de Torrellebreta, on entre 1939 i 1940 també hi pintaria la capella dels Dolors. Els murals de l’ajuntament els va pintar durant diversos mesos d’aquell any 1938. Hi arribava a peu des de Tona, on vivia, i als migdies es quedava a dinar al Ricart o a l’Hostal Nou.
I és que, segons expliquen Anna Lleopart i Carles Puigferrat en un article al ‘Llibre de Tona’ d’aquest any 2016, Felip Vall va aprofitar les seves estades a l’ajuntament de Malla pintant les parets i sostre de la sala de plens «per no fer-se malveure» per Tona després de fer-se passa per tuberculós i, així, lliurar-se d’anar al front. Una qüestió que va molestar a diverses famílies de Tona, que sí que tenien fills fent la guerra. Segons expliquen Lleopart i Puigferrat, se’n va salvar en bona part per la posició clau del seu pare, Pius Vall, secretari de l’Ajuntament de Tona, un home que sabia quines tecles havia de tocar, Felip Vall va aconseguir que se’l reconegués com a tuberculós i inútil per anar al front quan va ser cridada la seva lleva.
Lleopart i Puigferrat citen un fragment d’un dietari de Felip Vall que es conserva en el seu arxiu, on ell mateix recorda com va obtenir un document conforme tenia «tuberculosi pulmonar». Una malaltia tan mal vista que fins i tot, segons explica, soldats que inspeccionaven si les malalties que s’al·legaven per salvar-se d’anar al front eren certes, que quan el van anar a cercar en veure el document van desistir que els acompanyés. Però clar, quedava la gent del poble, que sospitava que Vall tenia poc de tuberculós. Per això, segons explica en el dietari, «per no fer-me malveure al poble, sortia a les 4 del matí cap a Malla, convidat per l’amic Josep Torrellebreta, alcalde de Malla. Amb el ‘plan’ de decorar la sala de l’Ajuntament, edifici nou».
I la va ben decorar. I ho va fer de franc, com a compensació pel favor que li feia l’alcalde, i a canvi que se li paguessin els àpats, alguns dels quals, com hem dit, feia a l’Hostal Nou, d’on provenia la família materna. La seva àvia, Felipa Massana, n’havia sortit per anar-se a casar a Tona amb Josep Verdaguer. La seva filla, Maria Verdaguer Massana, era la mare de Felip Vall. I si el pare era secretari de l’Ajuntament, la mare era una reputada modista, propietària, junt amb el marit, d’una petita empresa tèxtil de roba interior femenina. La vinculació del pintor amb l’Hostal Nou també queda reflectida en la rúbrica d’un dels murals de l’ajuntament de Malla, on firma amb el seu nom, Felip Vall Verdaguer, però hi afegeix «Amblàs i Massa de l’Hostal Nou».
Les pintures són pròpies d’una etapa molt primerenca de Felip Vall i reflecteixen temàtica mitològica i filosòfica. Les de més gran format són escenes de les quatre estacions, però també n’hi ha d’altres, al sostre, sobre la mentida, la veritat, la consciència, etc. En una de les pintures, hi apareix un home muntat a cavall brandant una gran bandera. Per una cara, és la bandera tricolor espanyola, i per l’altra, les quatre barres de la senyera catalana. No està confirmada la teoria que Vall va pintar-hi inicialment només la senyera i que durant el franquisme, s’hi va fer un retoc per adaptar-la a la nova situació política del país amb la tricolor.
Felip Vall, nascut a Tona el 1916, va morir el 2012, als 96 anys, després d’una llarga vida dedicada a l’art, que el va portar entre altres coses, a residir, treballar i exposar a París.
Article publicat a La Garba de juliol de 2016.
