Ferran Teixidó: «Els veïns de Malla han d’estar tranquils, parlarem de la planta de compostatge tant com sigui necessari»

Ferran Teixidó és, des d’aquest estiu, el nou president de la Mancomunitat La Plana, càrrec que ha agafat amb molta il·lusió i ganes de canvi. Ens trobem amb ell al seu despatx a la primera planta de la seu de la Mancomunitat, a Malla. No vol que tanquem la porta, no res a amagar, diu. 

Com encares aquest mandat?

Amb il·lusió, a mi la Mancomunitat sempre m’ha interessat molt, sempre me l’he sentit molt meva com a regidor o com a alcalde. És pública i és de tots els habitants dels pobles dels 12 municipis que la conformem. 

Continua tenint sentit un format d’administració pública com són les mancomunitats de municipis?

És que cada cop té més sentit mancomunar-nos, compartir serveis, sinergies. Molta gent es pensa que com que hi ha el Consell Comarcal tenim duplicitats, però no. Si els serveis que dona la Manco els hagués de donar el Consell Comarcal, haurien de tenir els treballadors que té la Manco. No és que tinguem el doble de treballadors, és que tenim els que necessitem. Les mancomunitats tenen tot el sentit del món, indiscutiblement. 

Voleu fomentar la participació i implicació dels municipis. Com ho fareu?

El meu tarannà ja és d’una manera d’explicar-ho sempre tot. Les portes obertes, sóc molt transparent, molt clar, molt franc i molt net. Fins ara els polítics no entraven aquí on hi ha els treballadors i ara cada dia vinc jo, i les reunions de junta ja les fem aquí dalt. Aquests 7 ajuntaments que estem a la junta ja entrem tot sovint aquí dalt. Això fa que ja sigui més proper. Es diu que no sabem arribar a un sector de la població. Jo crec que és qüestió de temps. D’aquí un any la gent sabrà molt més que els últims anys què és la Manco. Convocarem a totes les reunions regidors de totes les àrees aquí, i volem que això sigui com una taca d’oli. Sona fàcil. 

No hi ha la mateixa implicació per part de tots els municipis?

Per sort som molt diversos i això ens fa tenir moltes visions i ser molt prudents. N’hi ha de molt petits, com el meu (El Brull), o de molt grans, com Tona o Taradell. Però això et fa estar més a l’aguait i és divertit. S’ha de vigilar i procurar per tots. A un pare o a una mare no els facis decidir quin fill s’estimen més. Sóc president dels 35.000 habitants que hi ha, i és una feina costosa, però amb il·lusió jo crec que s’aconseguirà. I amb el benentès que els altres Ajuntaments estiguin receptius. 

Cadascú deu viure la Mancomunitat de manera diferent. 

Sí, i també hem entrat a l’era de la nova política, que això és bo i dolent. Segurament més bo, perquè ha entrat molta gent nova, i això també fa que hi hagi un moviment que és interessant. 

Quin paper poden jugar municipis més rurals com Malla? Què ens aporta i què ens pot aportar en un futur formar part de la Mancomunitat la Plana?

El fet de ser tan diversos ens és molt positiu perquè tenim molts punts de vista. No és el mateix un servei d’escombraries a un municipi com Tona que a Malla o a El Brull o a Muntanyola. El que ens aporta és que aquests municipis petits tenen els mateixos drets que els municipis més grans, que paguen més, és clar. La factura és proporcional, només faltaria, perquè sinó els municipis petits ja estariem arruinats. Tothom paga pel servei que rep. Formar part de la Mancomunitat ens permet tenir serveis que sinó no podriem tenir. Tenim treballador social que ve al nostre ajuntament, tenim educadors, tenim servei de joventut, tècnica d’igualtat de gènere… Tot això es fa servir més o menys, però si no estiguessim mancomunats no ho podriem tenir. Amb la Mancomunitat tots tenim els mateixos drets i serveis. 

Com està el tema de la millora de la planta de compostatge?

Aquest és un tema francament mal portat. Tots som humans i no tots reaccionem de la mateixa manera. Però ja ho hem capgirat. Ja hi ha uns litigis amb propietats, veïns de Malla, ja ens hem assentat amb ells, ja hem demanat disculpes. Estem en una fase de parlar-ne. És un projecte engrescador, indiscutiblement. Hi van molts diners, però no només són els diners, sinó que el projecte ens permetrà tancar un cercle de recollida de residus, àmbit en el qual hem estat pioners i ho hem de tornar a ser. És un tema de carinyo i d’escoltar. Creiem que és un benefici per tots, però si és que no, és que no, no es fa i s’ha acabat. En comptes de gastar-nos els diners en això, farem una altra cosa. Però no es tracta d'enfrontar-se ni d’imposar res, es tracta de valorar si ens convé o no. S’ha de fer aquesta reflexió. Ens ha costat una mica, però ja hi estem treballant. Ens hem d’assentar en una taula tots: Ajuntament, Mancomunitat i propietats de l’entorn, que tenen els seus dubtes i han tingut les seves diferències amb la manera com s’ha fet, i arribar a una mena d’acord per frenar el conflicte que s’ha generat fins ara. Als veïns de Malla jo els diria que estiguin tranquils, que en parlarem tant com sigui necessari. 

I d’ara endavant?

Ara estem convidant a tots els Ajuntaments i seria important que transmetessin als seus veïns que la Manco és seva i que si un dia volen fer una visita familiar, la farem. Quan veus com reciclem, tant que ens esforcem a casa, i tan car que és i tan malament que ho fem, quan arribem aquí veiem que podem millorar moltes coses. Seria bo trobar la manera que aquests 35.000 habitants vagin passant per aquí, encara que sigui amb comptagotes.