Les conferències del Novenari aborden el passat i el present de l'Església catalana

La programació va començar el dimarts 12 de novembre. Joan A. Castillo, delegat episcopal de Catequesi, va pronunciar la conferència “Té futur la transmissió de la fe a casa nostra?”, per donar pas, el dijous 14, al director del diari digital Catalunya Religió, Jordi Llisterri, que va explicar els canvis que ha introduït el papa Francesc. 

El dimarts 19 de novembre va ser el torn de Carles Puigferrat, que va parlar dels “Màrtirs del s. XX a Catalunya. Perspectiva històrica”. Puigferrat va intentar detectar les situacions històriques que van fer que la societat identifiqués el clergat amb un dels bàndols de la Guerra Civil: el nacional. “Però la majoria de religiosos no van morir per formar part de cap bàndol, sinó per la seva condició de clergues, només per això ja eren culpables i mereixedors de la pena de mort, es tractava d’una persecució religiosa”, deia Puigferrat a l’església de Sant Vicenç de Malla. 

El ponent assegura que des d’aleshores molts historiadors “van caure en el parany” de dir que el clergat estava implicat en el cop que va fer esclatar la guerra. “La premsa republicana també va fer molt mal. S’igualava un activista catòlic a un feixista en potència”. 

Puigferrat va explicar que un altre dels elements clau de la persecució del clergat va ser l’anticlericalisme “lligat als sectors liberals, nascut al segle XIX i que va durar fins la Guerra Civil”, i que va créixer durant la segona meitat del segle XIX amb l’augment de força del moviment obrer, “se li havia de treure tot el poder polític, econòmic i social a l’Església. L’havia de tenir l’Estat”. Com que, a més, el moviment obrer català va estar liderat per l’anarquisme, “l’anticlericalisme es va radicalitzar molt. S’havia de destruir l’Església, per això es van eliminar edificis de culte i fins i tot de culte privat”. Tot aquest moviment es va acabar imposant, segons Puigferrat. 

Alguns sectors de l’Església van fer una oposició molt forta al republicanisme, “això no va facilitar gens els ponts de diàleg” i la tensa situació va anar in crescendo fins a la guerra, va explicar l’historiador.