Olga Capdevila: «Els il·lustradors no només som il·lustradors»

La il·lustradora mallenca Olga Capdevila va ser una de les darreres ponents del cicle de xerrades Espai Pratdesaba l’últim dia de març. Entre records i anècdotes d’infantesa a Malla, Capdevila va explicar la seva trajectòria artística i professional fent èmfasi en algunes de les seves creacions i, sobretot, en la seva manera de treballar, sempre buscant l’equilibri entre allò poètic, el joc i l’humor, fet que l’ha dut a treballar per grans marques i institucions i a guanyar premis, com el Premi Nacional d’Edició del 2015.

Després d’estudiar il·lustració i fer els seus primers encàrrecs pel grup osonenc La iaia o la perruqueria canina Estil animal, Capdevila va editar amb el col·lectiu Tropèl Haveneres, un cançoner del qual es van acabar venent 300 exemplars en un estiu. Ho van fer «sense intermediaris», a través d’un carrito construït a la fusteria del seu pare, a Malla, que li va generar una nova manera de pensar i treballar, tenint en compte tot el procés de creació i de distribució.

Les seves ganes d’explorar i jugar constantment van fer del lavabo de casa seva i la seva vida quotidiana «un laboratori d’experimentació». Tot es podia convertir en alguna cosa: la cadena del vàter, els cabells humits enganxats a la paret, el menjar del plat. Tot estimula la ment de la il·lustradora, fet que l’ha dut a treballar en àmbits tan diversos com la il·lustració editorial, la premsa, l’animació, la publicitat i altres disciplines.

Capdevila va explicar com d’aquesta manera una anècdota a l’escola Massana es va convertir en una feina per TV3 que consistia en fer unes animacions amb retallables; com una editorial es va interessar per la seva feina després de veure les seves experimentacions per Instagram; o com tot el públic d’un concert de La iaia ballava una coreografia que ella mateixa es va inventar i va explicar a través d’un vídeo-tutorial, que es va convertir en el clímax dels concerts durant la gira del disc ‘On és la màgia?’ de La iaia, «els il·lustradors no només som il·lustradors», diu Capdevila.

El «salt de perxa» de la il·lustradora són les feines que ha fet potser per preus excessivament baixos que li han permès fer altres feines similars. Així li va arribar l’oferta per fer l’anunci d’Estrella Damm «amb llibertat absoluta», o la campanya de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de «trencar els estereotips de com ha de ser l’amor».

A través d’una xerrada amena, divertida i carregada de picades d’ullet cap als veïns del poble i cap a la seva pròpia família, Malla va poder entendre el llenguatge artístic tan personal d’Olga Capdevila, que posa el focus en la idea, fent servir colors simples i directes, que mira el món amb ulls de voler-hi veure coses i que va reconèixer que les seves il·lustradores preferides són la seva mare, Maite Muntal, i la seva àvia de Puigdollers.